“El tiempo más perdido de mi vida son esos eternos minutos que transcurren desde que comienzas a despedirte de una reunión hasta que por fin consigues irte de una vez”.
Iñaki Uriarte
TOTS ELS COLORS DEL MÓN Han sopat sense saber el que menjaven. Els ajudava el vi a suportar el miracle d'estar junts, i el cristall en els llavis era el tacte transparent que desitjaven. Ara són sols al centre de la festa, i el xampany de la música els embriaga de nova soledat. Giren i giren com un mirall de seda i els maregen tots els colors del món. Que lluny és l'alba, la mort que lluny i la vellesa bruta, d'aquesta cara encesa de la vida. Tots els colors del món, tota una nit, condemna generosa del passat, per recordar-la sempre.
2 comentarios:
TOTS ELS COLORS DEL MÓN
Han sopat sense saber el que menjaven.
Els ajudava el vi
a suportar el miracle d'estar junts,
i el cristall en els llavis era el tacte
transparent que desitjaven.
Ara són sols
al centre de la festa, i el xampany
de la música els embriaga
de nova soledat. Giren i giren
com un mirall de seda i els maregen
tots els colors del món.
Que lluny és l'alba,
la mort que lluny i la vellesa bruta,
d'aquesta cara encesa de la vida.
Tots els colors del món, tota una nit,
condemna generosa del passat,
per recordar-la sempre.
Gracias.
http://www.youtube.com/watch?v=RfvdrXFsv7k
Publicar un comentario en la entrada