Como fotógrafo con muchos carretes a sus espaldas, Xavier Miserachs sabe que "una buena foto es una cosa muy rara". "Pueden salirte dos por año", añade, "y cuando te planteas exponerlas siempre ves que son muy pocas. De todos modos, los que ahora dicen que hacen fotografía artística pueden hacer una exposición cada domingo... Pero a mí me interesa la relación con la realidad, tal como decía Joan Fuster de Josep Pla".
El Pais
" També explica Fuster com repugnaven a Pla els "missatges personals i exclusius" i li semblaven ridícules les pretensions del subjectivime acalorat. L' afany d' originalitat és vist per ambdós com una pèrdua seca, l'entenen com farsa o demència, com una caiguda en un pou buit en el curs de l'immens esforç que ha de fer qualsevol escriptor, si vol deixar una petita aportació en el fons de la sensibilitat col.lectiva. No cal dir que resulta ben senzill transposar aquestes opinions al llenguatge fotogràfic, ni fins a quin punt comparteixo el contingut d' una nova citació de Pla "La primera obligació d'un escriptor és observar, relatar i manifestar l'època que li ha tocat de viure". Si ho acompleix, s' unirà a aportacions precedents en la tradició i ajudarà a fer créixer el fons de la cultura"
Xavier Miserachs
Fulls de contactes. pág.261
Pd : canción
"Pusimos buenas intenciones depositando nuestra fe
en religiones extranjeras llenas de infalibilidad
pero una realidad distinta nos alejó con decepción
de la gente de la calle y su práctica razón"
Letra
2 comentarios:
Ni república ni monarquía... Oriol Tramvia!!!!
Tramvia es presente no un cantante de otra epoca y se le puede ver en directo por ejemplo ayer.
Una critica de su último disco a cargo de Turtós
60 Oriols
L’Oriol fa 60 tacos! Ara, ben aviat, gairebé a tocar de la primavera! I l’Oriol Tramvia va i fa un disc, per quedar-se tranquil, amb la ingenuïtat d’un nen i la cremor del savi resavi resaviat. Ara que han tornat els tramvies i resulta que ens hem adonat que eren ecològics! L’Oriol Tramvia segueix fent cançons perquè ell no se n’ha anat mai. Ell és un multiartista, un cantautot, un home d’escenari –que no un monstre- que necessita cantar, cridar o parlar des d’allà dalt o a peu pla. Vehement, sorrut, expressiu –no deixa mai de gesticular-, no pot amagar una tendresa que el converteix en un ésser humà entranyable, tan curiós com perspicaç.
I ens regala 8 cançons, content com un nen, cremat com un rom, carregades de vida i de ganes de viure, de celebrar sis dècades de ser i estar entre cançons i bambolines, jugant a fer veure el que som. De vegades ens hem pensat que actuava, però no, i ara! L’Oriol no actua mai, puja i baixa de l’escenari, però no actua, ni interpreta, ell és així, ja fa anys que va trencar la frontera (si és que algun cop va existir).
60 Oriols és un petit gran disc. És un treball d’una tendresa emocionant. Un xiuxiueig de vida que truca a la porta per convidar-nos a viure-la intensament, un toc d’atenció sobre l’eterna qüestió: són quatre dies i no podem ser infeliços. Espavileu-vos! I com deia aquell altre poeta mediterrani: Alceu-vos, xés, que ja és de dia!
A l’Oriol li agrada el cabaret, és hereu de les cançons tradicionals, balla el pasdoble, camina amb swing, i es capaç d’ajuntar els mantres amb l’havanera. Podria dirigir una orquestra, però s’estima més cantar en petit comitè, en la distància curta, que és la que mostra, sense engany possible, el talent de veritat d’un artista que no ha necessitat mai crear un personatge.
Perquè, quan va néixer, ja li van dir a la seva mare: Vostè no ha tingut un nen, no senyora! Ha tingut tot un personatge!!! I només han passat 60 anys.
Jordi Turtós.
Es bonito el texto de Turtós, yo he visto a Tramvia bastantes veces en directo unas ocho, tampoco toca mucho cada año y siempre salgo como nuevo
Publicar un comentario en la entrada